A l’entrada d’avui en aquest blog m’agradaria parlar sobre la lectura i
l’escriptura, i que millor que parlar de l’experiència que ha tingut una
mateixa en aquests àmbits. D’aquesta manera tots vosaltres, els que em llegiu
habitualment, podreu conèixer una part del meu passat, del tipus d’educació que
he viscut, i la visió que tinc d’aquesta actualment.
En relació a la lectura, ja des de ben petita tenia llibres i amb els
meus pares els mirava alhora que me’ls explicaven, i fascinava amb la relació
entre les paraules i les il·lustracions. A casa tenia uns llibres gegants (1
metre) que em fascinaven i feien que tingués entusiasme per aquell objecte, per jugar i posteriorment per llegir-ho. Fins i tot a la banyera hi tenia, de
llibres. Cosa que penso que va ser bo per tenir un apropament a la lectura.
Tot i això, amb el transcurs de l’educació primària (4rt – 6è) i la
forma d’enfocar la lectura va fer que m’allunyés més d’aquesta. Ens obligaven a
llegir-nos un llibre cada setmana i resumir-ho. Llegir no era una activitat amb
la que gaudia, sinó que va passar a ser una OBLIGACIÓ!
No obstant això, a sisè de primària “apadrinàvem” un infant de primer i
els ajudàvem en el seu procés de lectura, cosa que et feia sentir-te important,
i adonar-te del desenvolupament ajudant a d’altres que tot just acaben
d’arribar.
A l’ESO també fomentaven la lectura amb el “Temps de llegir”: cada setmana
fèiem 30 minuts de lectura, el llibre que tu volguessis i cada persona al seu
ritme, era una bona idea perquè sinó moltes persones que no tinguessin aquest
esperit lector només llegirien els llibres obligatoris.
 |
| Apadrinament Lector a 6è de Primària |
En relació a l’escriptura penso que va ser un procés força mecànic, ja
que a l’inici ens explicarien a reconèixer cada lletra i com representar-la, posteriorment
fer agrupacions de les lletres i d’aquesta manera sorgien paraules. Per tant,
no tenien en compte el moment maduratiu de cada infant. I una vegada
aconseguies escriure t’ensenyarien a llegir.
Recordo que a P5 alguna vegada ens havien agafat a l’hora del pati per
treballar l’escriptura en uns quadernets, cosa que considero que no m’ha ajudat
gens en aquest aprenentatge. Tot i això, posteriorment no he tingut cap altre
inconvenient amb l’escriptura.
Penso que el fet de saber una altra llengua estrangera ha facilitat
sobretot l’escriptura, ja que a l’acadèmia d’anglès he après diverses
estructures que gairebé no he treballat en català ni castellà. Gràcies a això puc
guiar-me entre els coneixements de les diverses
llengües. Tot i això, en la lectura pot dificultar una mica més perquè és més
fàcil confondre els sons fonètics.
En el transcurs de la meva escolarització he après a llegir i escriure,
i a desenvolupar-me per ser un adult competent en el món que ens envolta, és
per això que he arribat a ser una escriptora competent, en les llengües maternes:
català i castellà, tot i que em defenso en llengua anglesa.
L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ha de ser un fet natural, i
no pas mecanitzat com em va succeir a mi. Ha de ser un procés on l’infant
mostri entusiasme per aprendre, i quan ell estigui preparat. S’ha de respectar
el ritme de cada infant i no pas que sigui un procés que visquin tots els
infants alhora.
