dilluns, 27 d’octubre del 2014

Segon Seminari

Aquesta segona setmana vam iniciar la classe amb una presentació de Power Point que era una felicitació d’aniversari del mestre. Va dir que era una bona forma de felicitar als nens a l’escola utilitzant la pantalla digital. A més, ens va ensenyar diverses formes de passar llista, també amb una presentació amb la foto i el nom de l’infant o sinó també ho podríem fer amb un Word quan els nens fossin més grans i poguessin escriure el seu nom. 

Més tard vam passar llista com sempre, cadascú des del nostre ordinador, i vam mirar el blog i el perfil de cada alumne. 

Ens va ensenyar a fer un índex utilitzant els estils del Word i també com canviar l’orientació d’una única pàgina de tot un document Word. Tot això es pot veure en una les entrades anteriors ja que, primer vam pujar l’arxiu de dues formes diferents al Drive, una que es pot editar i una altra que només es visualitza. Seguidament vam crear una entrada al blog amb hipervincles que porten a aquests arxius. A més, vam aprendre a posar etiquetes a les entrades i afegir un gadget al blog on surten totes i en més gran les més emprades. 

Després vam aprendre a inserir un vídeo d’una pel•lícula i d’una cançó amb un enllaç del Youtube, de forma que s’insereix el vídeo en l’entrada i el pots veure directament des del blog.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

La meva primera sessió de TAC

El dia 15 d’octubre vam fer la primera sessió de TAC, tecnologia pel coneixement i l’aprenentatge, que forma part de l’assignatura de CIE II.

Vam anar a l’edifici G6 on estan les aules d’informàtica i allà cadascú va treballar amb un ordinador. En Josep Maria, professor de l’assignatura, ens va mostrar com funcionava la pissarra digital, ja que era el que utilitzaria per fer classe. Ens va explicar que era molt important saber-la fer servir pel nostre futur, perquè ja comencen a haver-hi aquest tipus de pissarra a totes les classes, fins i tot a les de parvulari.

Ens mostrava les múltiples coses que podies fer amb la pissarra, però per que a nosaltres ens fos més pràctic ens va dir que obríssim a l’ordinador el programa “Open Sankore”, el programa que estava fent servir amb la pissarra digital, i així nosaltres des del nostre ordinador el vam utilitzar, tot i això va haver una companya que va sortir a provar-la. Des del programa es podia canviar el fons de la pantalla, perquè simulés una pissarra Vileda o una pissarra de guix, podies escollir el color del retolador, el gruix d’aquest, l’esborrador, però a més, tenia funcions que una pissarra convencional no té, que és: poder moure els objectes dibuixats d’un costat a l’altre de la pissarra, donar-li a desfer si allò últim que havies fet no ho volies o ho volies rectificar; podies fer captura de pantalla i després treballar sobre aquell...

Havent tingut el primer contacte amb el programa de pissarra digital, ens va mostrar el nou bloc de l’assignatura, on trobaríem la informació d’aquesta. Seguidament a l’hora de passar llista, ho vam fer de forma autònoma, cadascú des del seu ordinador a través d’un codi QR et redirigia a una pàgina on tu posaves el teu NIU, la sessió, la teva classe...  i instantàneament el professor rebia la teva assistència en el seu ordinador i ens ho va demostrar, ensenyant-lo a la pissarra digital.

Més tard vam fer una enquesta sobre el nostre coneixement de les tecnologies, quins programes utilitzàvem, sistemes operatius, quins objectes tecnològics teníem a casa... i quan tothom va respondre l’enquesta, jo pensava que ell les rebria i després les miraria una a una, però no va ser així, va obtenir els resultats immediatament, com a l’hora de passar llista. Quan es van enregistrar totes les respostes es van fer automàticament unes estadístiques i vam comentar les respostes que s’havien donat a la classe.

Finalment, vam crear el nostre propi bloc on setmana rere setmana hem d’escriure la classe que hem tingut, i així aprendre com funciona. Aquesta és la meva primera entrada del bloc i espero que dia rere dia vagi aprenent coses per poder anar progressant.

Fins la setmana que bé!