Per començar vull dir que l'assignatura de Didàctica de la llengua no està enfocada d'una manera teòrica, sinó que es van explicant els conceptes a partir de casos pràctics i reals, que podem trobar-nos en el dia a dia, a les aules.
Tot i això, el dur a terme aquest treball ha estat molt enriquidor, ja que hem pogut vivenciar de primera mà tots els aspectes relacionats amb la lectura i escriptura. A més, de crear uns situació dinàmica i atractiva per l'infant, que el motivés, i no es trobés sotmès a una tensió a l'estar sent gravat per un fi analític i avaluatiu.
Nosaltres vam proposar-li una activitat a un infant de 5 anys (P5) que consistia en escriure una carta a un personatge que admiri, i ell va escollir Superman. Va ser una proposta ben triada ja que quan li vam explicar es notava que tenia ganes i el motivava.
Mentre l'infant feia la carta, molts aspectes treballats a l'aula, que personalment mai no havia vist, o no m'havia fixat, com el fet d'haver de tornar a escriure una mateixa paraula, la copia de la que ja havia escrit prèviament, ja que és un esforç enorme. O el relacionar el so "Ca" de "Calle" amb la grafia de la lletra K, un problema que presenten les consonants.
A més, de que a l'hora que escrivia anava lletrejant en veu fluixa la lletra que havia d'escriure, i fent la lectura de la paraula per saber quina aniria a continuació, per tant relaciona el so amb la seva grafia. Tot i això, aquest fet no es dóna a l'hora d'escriure el seu nom, ja que el té completament interioritzat. El que sobretot ens va sobtar de l'escriptura va ser que escrigués en un ordre ascendent la frase, tot i tenir espai a sota. Això és perquè encara no té clar l'ordre, i es nota que és una activitat que no ha fet mai, o molt poques vegades.
A l'hora d'escriure el sobre també hem pogut veure altres aspectes com l'escriure Frores en comptes de Flores, ja que ell ho pronunciarà així, i tal com s'explica al llibre de "Didáctica de la Lengua en la educación infantil": son capaços de plasmar sobre el paper tot allò que poden pronunciar (...) No obstant això, això no significa necessàriament una escriptura ortogràficament correcta, però sí del tot comprensible.
Ens ha sobtat molt la seva actitud. En tot moment va ser molt positiva, i fins i tot mostrava interès per aprendre i el continuar evolucionant, ja que feia preguntes com "Calle amb dos L, no?" a més de ser conscient d'algun error com el fet de confondre la "Z" amb la "S" al seu cognom, i fer-lo explícit. Aquest és un canvi molt comú, (igual que el fet d'escriure el 3 al revés, com una E), ja que en el procés d'aprenentatge de l'escriptura abunden les confusions entre formes semblants de les lletres, que amb la rotació es perd la seva identitat. (p. 162).
Per tant, hem pogut analitzar un cas d'escriptura i hem pogut observar com aquests infant es troba en el procés de transició entre l’alfabètica i l’alfabètica exhaustiva perquè escriu algunes paraules amb ortografia natural i d’altres les escriu correctament. Fa la lletra de pal perquè li resulta més fàcil el traç i la separació de les lletres, separa les paraules, i fa una distribució arbitrària d'aquestes per tot el foli. L'ordenació de les paraules no ho té gaire clar encara.
Vam aprofitar l'activitat també per poder observar el seu procés de lectura, en el qual l'infant no a mostrar cap inconvenient. Seguia les paraules amb el retolador. Sap descodificar lletres i paraules i entén la relació que hi ha entre el context i allò que ha escrit.
El que més ens va sobtar va ser a l'hora de llegir la frase que havia escrit, que no sabia com fer-ho: volia començar per "peli", ja que per a ell és la paraula més important de tota l'oració, i la resta no té tanta importància. Anticipa paraules, empra la memòria per intentar recordar-se de com era la frase que acabava d'escriure. El que reconeix més ràpidament és "peli" i "Superman", de la seva frase "El oto dia bi la peli de Superman".
Arran de la nostra ajuda, el vam guiar assenyalant-li per on havia començat a escriure la frase, i d'aquesta manera va poder llegir-la. Al ser una activitat motivadora, i amb un significat i una fi, aquell llenguatge escrit té un valor simbòlic per a ell ja que representa tot allò que li vol dir.
Ha estat una experiència molt enriquidora i profitosa on hem après molt sobre els processos de lectura i escriptura a l'educació infantil, podent posar en pràctica i observant de primera mà tot els coneixements adquirits durant l'assignatura.
A més, per tal que sigui un aprenentatge totalment profitós i enriquidor ha de tenir aspectes a millorar, ja que les coses no es poden fer mai totalment bé, i menys sent encara estudiants i no haver estat mai a una aula d'infantil.
L'adult que estava fent l'activitat, en aquest cas jo, hauria de millorar el fet de no alabar tant els fets que fa l'infant. Potser per por a que no volgués fer l'activitat, o el fet de no conèixer-lo, no obstant això, arran de la gravació ens hem adonat d'aquest aspecte i és un fet a millorar, ja que no és favorable per l'infant aquest recolzament positiu constantment, ja que al moment que no estigui l'adult perdrà la motivació per fer les coses ja que necessitarà aquesta aprovació del que fa.
A més, quan va exterioritzar que s'havia confós, i havia fet una lletra al revés, hauria d'haver interaccionat amb ell, i que m'expliqués, i que m'ensenyés com seria, però en aquell moment no va sorgir, i al veure el vídeo ens vam adonar que hauria estat més profitós i enriquidor per ambdues parts, per tant, seria un altre aspecte a millorar.
Bibliografia: Bigas, M., Correig, M. (2008). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Editorial Síntesis. Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada